18 de setembre 2010

Cançons per... (15a entrega)

.
... per admirar el folklore italià.

No he estat mai un gran fan de la música folklòrica. De fet les tenores i les gralles són dels instruments que més desitjaria que s'acabéssin de la terra. Tenen un so que trobo francament desagradable però que en moments determinats poden generar un estat de tensió i emoció -recordo un vídeo amb el primer 3 de 10 de la història- que és difícil d'aconseguir amb uns quants violoncels quan una plaça està plena de gent.

Com deia aquell, cada olleta té la seva tapadoreta. I és que hi ha un moment per tot.

I si resulta que el ball de bastons és més divertit a la vista que fer pizzes, els italians aconsegueixen, em fa l'efecte que més sovint que els catalans, que les cançons tradicionals siguin bastant més divertides. Però jo tampoc en sé gaire de folklore català...

No és res de l'altre món diran... però a mi sempre m'ha admirat la gent que parla i canta ràpid. Que domina la veu. I si a més et fan somriure no té preu.
I aquesta dona no és que sigui MC Hammer, és que és una senyora que sembla MC Hammer en un disc de 33rpm posat a 45rpm.

La cançó és al disc "Bella Ciao: Il nuovo canzoniere italiano", i per alguna raó és una de les bandes sonores de la meva infantesa. Els meus pares són grans amants de la música clàssica, que segons com quan ets petit pot ser, o avorrida o complicada. Si entre Mozarts, Wagners o Shuberts poses aquest disc, per una criatura no hi ha color!

A part, la història -jo que no sé italià i només el dedueixo- té una pinta fantàstica. Va de la Verge (sí, sí, la Verge) que va pel camp, que es troba un cristià,... fins que els para un soldat.

Dels millors moments (a part del "testa grossa"), quan es produeix el diàleg següent:

Soldat: "Els papers?
La Verge: "No en tinc..." (veu de Verge sexy)

I a continuació les "triquinyueles" i mans i mànigues que porta a terme la Verge per salvar el cristià.

Tot això, en italià, i molt ràpid. Molt ràpid.

I és que aquesta és una

Cançó per... admirar el folklore italià
Estil: folklòrica
Grup: Italians de la regió d'Abruzzo
Cançó: "Il cacciatore Gaetano"




Tinc un amic que encara flipa amb aquesta dona. Imagineu-vos com és la versió de "La Masovera".

;o)


Un gran disc. I le cristiano se salvó.




Gaudiu de la música, que ella no es queixa mai
.

4 comentaris:

Martí Figueras Martínez ha dit...

Mare meva sembla que estigui fent una homilia després d'haver-se fotut una sarta de hòsties fetes amb fulla de coca. Quines coses que tens nano!

Martí Bou ha dit...

Les coses bones... que canta aquell.

A mi m'encanta. El disc sencer.

;o)

Unknown ha dit...

MOlt gran l'article si senyor.
Hauríes de fer un petit treball de recerca sobre el folklore de Cerdenya, aquí si que ja passaríes a la fase superior de coneixement musical.
Estem parlant dels sons més extranys i les cançons més fascinants que puguin ésser cantàdes per éssers humans.
Això junt amb els cants d'amor dels Inuit (esquimals) que també són dgines d'escoltar...
recomanadíssim.

Martí Bou ha dit...

Gràcies Josep!

Mmmmm... passa'm un link i m'escoltaré les cançons sardes i els cants d'amor esquimals!

Al disc de Bella Ciao també hi ha cançons de Sardenya, si no ho recordo malament...


Salut!

-per cert, no puc accedir al teu perfil de blogger... :oS és que no en tens? que s'hi ha d'estar convidat?-