13 de gener 2011

Rage Against The l'Alcalde

El Pèsol Feréstec és un producte rar, estrany, i entranyable. També és, però, el resultat d’una mena de pares, de família, de barri, d’escola, i també del que popularment anomenem “fondu”.

Durant el concert de presentació del disc “Fa temps que ho diem” (com es pot comprovar al gràfic d’aquí al costat), el públic que no conegués a Gerard Segura i la seva banda, va descobrir que si hi ha alguna cosa dins del grup són professors. 

Segura és un individu llegit, que musica poemes de Pepe Sales i Jordi Vintró, i que s’inspira en Pere Calders per fer cançons com “Al cel”, i té en la Lota Serrahima (veu) i l’Albert Companys (clarinet) un magnífic contrapunt no-feréstec.

Una altre tret definitori de les cançons del Pèsol (al final, que siguin set tocant és anecdòtic, de pèsol només n’hi ha un) és la seva entranyable fixació amb el sexe. “Ella o ell”, “Cançó d’amor i droga”, “Natura morta”, i… les que faci falta.

I si em pregunten allò de “sí, sí,… però què fa?”, doncs fa una barreja de cançó, folk, però també li agrada barrejar-se amb altres estils, com el reggae a la no-gravada-però-himne-en-directe “Per tu”, on es desglossa com de bé ens tracten els nostres ajuntaments -encara que a vegades no ho acabem de veure-. Sort en tenim del blog de l’alcalde. Sort en tenim de que hi hagi wi-fi.

El Pèsol presentava un disc que, afortunadament, treu Salseta Discos. Un disc numerat. Servidor té el número 6. A més, absolutament home/handmade. Una caixa amb un llibret molt bufó i el cd en qüestió, sense cap imatge. Només un tampó. Dins del llibret, perles “feréstegues” com ara les descripcions de les cançons.

EL NÒVIO DELS DIUMENGES: Cançó de disset anys en mi major i molta essència. Jo estudiava al costat de la Lorena que no sabia que jo ho sabia tot. Hagués estat el seu millor nòvio. Que sí, que sí.
ó
XARRUPA’M: Glossari de la juerga catalana.

En fi, el disc aconsegueix captar l’essència d’El Pèsol Feréstec. Que no és poc. Això sí, és complicat d’entendre que l’himne anti-alcalde hagi quedat fora. Sort en tenim dels blogs dels fans:



I per si necessiteu acabar d’entendre el Pèsol, aquí en teniu un vídeo explicatiu de la Diputació Feréstega amb la col·laboració del meu iPod Nano


I va Koeman... i l'estima.


Gaudiu de la música, que ella no es queixa mai

2 comentaris:

Dua ha dit...

A mi Xarrupa'm em fa vergonya aliena. Tot i el al vídeo sonen bé... no ho sé... crec que no em convenç.

Martí Bou ha dit...

Xarrupa'm és... un pèl vil al disc. No és gens representatiu del que fan. Potser en el tema del "glossari", en el fer el llistat d'algunes coses, perquè ho fan a altres cançons.

Jo crec que no és la millor elecció del món si només penges dues cançons al myspace. Tenen temes millors. Guia't més pel què hi ha aquí que no pas pel seu myspace.

Ja ho diu en Segura que amb això dels ordinadors són bastant dolents.


En un concert de cicle A Viva Veu omplirien, t'ho asseguro...

;o)

Salut!