Resulta que l'altre dia vaig a parar a un concert de Se Atormenta Una Vecina, grup que té components de múltiples grups...
Entre aquests grups hi ha Manel... però també l'Estanislau Verdet. Estimat per molts per la seva manera de fer música, odiat per tants més per la seva manera de fer promoció. Vaig estar parlant amb ell i em va semblar un noi molt normal i molt... normal, que al cap i a la fi es tracta d'això, sobretot quan li acabes cantant al Josep Cuní que voldries ser ell. Crec que és dels músics més brillants, i alhora -que no és gens fàcil-, més llestos que corren pel nostre país.
I avui em trobo amb això. Si l'altre dia va ser la Rocío la que penjava una cançó de The New Raemon, jo avui penjo a The New Raemon cantant una cançó de l'Estanislau Verdet. I és que... tot i que aquest senyor és com és, el responsable de Cydonia Records no només se li ha de dir que ho fa molt bé, sinó que també li he d'agraïr que un dia s'atrevís a treure un disc d'uns tal Raydibaum.
Total, que és només una cançó. Però és que és molt bona... francament... i l'interpreta molt bé. De les parets vermelles només en puc deduïr que és a l'Heliogàbal. Un lloc on li vaig fer fotos fent de teloner de Jeremy Enigk.
Tranquils... el pròxim post anirà dedicat a una gent que està malalta fent música i que és digna d'admiració
2 comentaris:
Donc sí, molt bona la cançó... m'encante. Tant la del Vallvé com la de The New Remon. Va ser una pena no anar-hi al concer, segur que m'hagues agradat. Segueixo flipada amb the new raemon. I ja tinc ganes de veuret, noi... t'he de portar al teatre ja mateix!!
Petonarro!
Bon diaaaaaaaa!!!!
Que bé senta dormir fins tard!
Res, ja t'ho vaig dir ahir, ha anat bé, ja tinc màster! :)
un petó ens veiem aquesta tarda waterman!
Publica un comentari a l'entrada