25 de desembre 2008

El ritme que es cuina

Les trobades amb ma germana sempre acaben sent fructíferes d'una manera o altra. També ho compensa el fet de que no són gaire habituals, o si més no, gaire continuades.

Ahir, després d'un bon sopar de nadal, competició de "has vist aquest vídeo del youtube?"

I es clar, jo això no ho havia vist.
Demostració de que es pot ser clown, cuiner i una bèstia del beatbox.

La pròxima serán canelons fets amb "phunks" i "dzz's" i "tah's"



Bon profit!

2 comentaris:

Rocío Ovalle ha dit...

per cert, per fi he anat al jamboree... mi primera vegada despres de mes de dos anys, no esta malament! Ara haure d'anar a una de les jams per veure si m'agrada més que la versió discotequera de la sala... mua!

Rocío Ovalle ha dit...

Quizá porque ya hace tiempo que no nos regalas tus letras... o porque todos somos los protagonistas de nuestras historias, y a veces queremos también serlo de las de los demás. O porqué te escribía a ti. Quién sabe...

:)