21 de gener 2011

Cap a www.martibou.cat



Migro cap a martibou.cat.

Després de molt de temps en aquest Tomorrow Never Knows, d'haver après com fer anar un artilugi com és un blog, d'haver començat a gaudir escrivint de les meves coses, de veure que hi entrava gent,... però que es pot fer millor, més bonic, i sobretot sense tenir un nom que no sóc jo... migro cap a martibou.cat.

Ha estat un plaer haver estat llegit, haver fet escoltar, que m'hagin enllaçat perquè explico coses que agraden, però és el moment de donar una passa més enllà.

Trobareu tot el que hi ha en aquest bloc en aquesta nova casa 2.0.
De fet, d'aquí a uns dies, si veniu aquí, anireu a parar a aquesta nova pàgina.

Aquells qui teniu enllaçat aquest blog, no us oblideu de redireccionar el meu bloc cap a aquest nou martibou.cat!

:o)



Moltes gràcies per la lectura i us hi espero.

Sobretot si hi voleu llegir la 22a entrega de les Cançons per...

Gaudiu de la música i del meu nou blog.
Us hi espero!

13 de gener 2011

Rage Against The l'Alcalde

El Pèsol Feréstec és un producte rar, estrany, i entranyable. També és, però, el resultat d’una mena de pares, de família, de barri, d’escola, i també del que popularment anomenem “fondu”.

Durant el concert de presentació del disc “Fa temps que ho diem” (com es pot comprovar al gràfic d’aquí al costat), el públic que no conegués a Gerard Segura i la seva banda, va descobrir que si hi ha alguna cosa dins del grup són professors. 

Segura és un individu llegit, que musica poemes de Pepe Sales i Jordi Vintró, i que s’inspira en Pere Calders per fer cançons com “Al cel”, i té en la Lota Serrahima (veu) i l’Albert Companys (clarinet) un magnífic contrapunt no-feréstec.

Una altre tret definitori de les cançons del Pèsol (al final, que siguin set tocant és anecdòtic, de pèsol només n’hi ha un) és la seva entranyable fixació amb el sexe. “Ella o ell”, “Cançó d’amor i droga”, “Natura morta”, i… les que faci falta.

I si em pregunten allò de “sí, sí,… però què fa?”, doncs fa una barreja de cançó, folk, però també li agrada barrejar-se amb altres estils, com el reggae a la no-gravada-però-himne-en-directe “Per tu”, on es desglossa com de bé ens tracten els nostres ajuntaments -encara que a vegades no ho acabem de veure-. Sort en tenim del blog de l’alcalde. Sort en tenim de que hi hagi wi-fi.

El Pèsol presentava un disc que, afortunadament, treu Salseta Discos. Un disc numerat. Servidor té el número 6. A més, absolutament home/handmade. Una caixa amb un llibret molt bufó i el cd en qüestió, sense cap imatge. Només un tampó. Dins del llibret, perles “feréstegues” com ara les descripcions de les cançons.

EL NÒVIO DELS DIUMENGES: Cançó de disset anys en mi major i molta essència. Jo estudiava al costat de la Lorena que no sabia que jo ho sabia tot. Hagués estat el seu millor nòvio. Que sí, que sí.
ó
XARRUPA’M: Glossari de la juerga catalana.

En fi, el disc aconsegueix captar l’essència d’El Pèsol Feréstec. Que no és poc. Això sí, és complicat d’entendre que l’himne anti-alcalde hagi quedat fora. Sort en tenim dels blogs dels fans:



I per si necessiteu acabar d’entendre el Pèsol, aquí en teniu un vídeo explicatiu de la Diputació Feréstega amb la col·laboració del meu iPod Nano


I va Koeman... i l'estima.


Gaudiu de la música, que ella no es queixa mai

07 de gener 2011

Llistes assolellades

Fa quatre dies. Tot just fa quatre dies i dos posts que parlava de Llunes i llistes. Total, perquè hi va haver un eclipsi de lluna. I va i resulta que ara n'hi ha un de sol. Parcial.

Si en aquell cas, a can Twitter, es van fer 4 hores de música en una llista d'Spotify amb la lluna com a leitmotiv i es va anomenar Llunàtics, aquesta vegada el sol és el protagonista i la llista es diu Assolellats.

El més curiós del cas va ser que amb la tonteria vaig anar descobrint coses que no recordava que existien i que vaig anar afegint a la llista. 

Una altre fet curiós: no hi ha ni un tema heavy. I si alguna obsessió tenen els heavies és la de parlar del sol, de com es pon, de com surt, dels seus eclipsis, o de com... esclaten.
Tornant a la llista, només destacar dos twits:

un de Dom Indigestió (i també Nativa)



i d'un servidor retwitejant a Dom Simbenia i Dom Indigestió.



Aquest últim, per justificar que aquesta cançó deliciosa pugui sonar al blog:




La llista sencera, si cliqueu a "llegir més".
A mi només me'n sobren tres o quatre.
Però no us diré quines...


Gaudiu de la música que ella no es queixa mai