Sembla un individu normal. De fet ho és, suposo. Però té un aura diferent.
Moltes vegades he buscat la música, no només en grups, sinó també en individus concrets. M'agradaven Sunny Day Real Estate, però l'individu era Jeremy Enigk. El mateix amb Tom Morello i Rage Against The Machine -més que Zack de la Rocha i tot- o el duet Thom Yorke-Jonny Greenwood a Radiohead. Últimament el torn li ha tocat a Josh Homme, que és Queens Of The Stone Age.
A part hi ha els que sempre han anat sols: Nick Drake, Jeff Buckley,...
Doncs a Eef Barzelay li pertoca Clem Snide. Encara que també la seva carrera en solitari mereix una consideració a part. Aquest cantautor ha necessitat els seus dos discos en solitari per ser un altre. I el retorn ha estat magnífic.
Ara però, torna a haver-hi Clem Snide. Si hi ha sort, el dia de Sant Jordi, a l'Apolo 2
"Perquè ets preciosa, en totes les teves facetes... Així que no m'ho tiris a terra"
pd. oblideu de la història que explica sobre quin gust havia de tenir un pixat, si us plau...
2 comentaris:
ou yeah!!!
t'en recordes de 'You favourite music'???
PS: a tu t'ha tcat elogi, a mi synals....
no és el mateix pero m'ha fet gràcia! i aquí t'has d'imaginar un linka ua foto amb un nen partint-se el cul, jajaja)
Publica un comentari a l'entrada