25 de juny 2009
L'humor es queda encara més en Minoria
Avui he sentit una de les notícies més tristes que podia donar la ràdio, a part de que ETA es carregui individus o... qualsevol cosa denostable com aquesta, i és que s'acaba un dels programes que més han fet per la ràdio en català durant la última dècada: el Minoria Absoluta.
Juntament amb Antonis Bassas -un dels millors periodistes radiofònics que ha sentit aquest país, amb una cultura, saber estar, capacitat de moderar i d'entrevistar difícil d'equiparar amb altres professionals actuals-, Matins i les mares que els va parir -que van aconseguir recuperar la franja d'oients joves que escoltaven i escolten ràdio en català a partir de les sis del matí-, o Alberts Puigs -la millor ràdio musical d'aquest país, sense cap mena de dubte-,... cadascú en la seva franja, estil i gènere han donat un nou impuls a la ràdio en català que ha acabat amb Rac1 agafant el relleu de Catalunya Ràdio.
S'acaba el Minoria Absoluta.
Des d'aquells temps llunyans del Pasta Gansa d'un llavors anomenat Mikimoto (avui, l'empresari Miquel Calçada), la franja del migdia no gaudia d'un programa d'humor intel·ligent. Fer notar especialment l'intel·ligent.
El que després s'ha convertit en Polònia, va néixer com un programa setmanal. Però si d'alguna cosa es pot vanagloriar aquest país és de l'autoparòdia. És per això que es va convertir en un programa diari, que arribava a les dues hores i que des de l'esclat del Polònia -que requeria més atenció de l'equip format per Toni Soler, Queco Novell i Manel Lucas-, es va convertir en programa d'una hora, deixant pas a "La Segona Hora del Minoria Absoluta", un programa que ha donat molt més del que prometia en un inici.
Alguna cosa passa quan el millor programa de sàtira política i d'humor que es fa en català anuncia que plega. El que vindrà, ja ho veurem... és veritat que sempre ho veurem aquells que erem addictes a la tríada Soler-Novell-Lucas i els seus col·laboradors, però se li hauria de donar un vot de confiança al senyor Eugeni Sallent, que ha aconseguit fer d'una ràdio menor, amb els diners de ca'n Godó, l'emissora líder a Catalunya en detriment de la sempiterna i ara una mica moribunda ràdio pública catalana.
Tot el respecte per ella. Sense Catalunya Ràdio no hi hauria hagut Rac1, ja que la meitat de la plantilla de la privada s'ha alimentat de la "pedrera" de la pública: Basté, Clapés, Rafael de Ribot, Jordi Beltran, col·laboradors, Margarit,... fins i tot el pesat del Sebastià d'Arbó (el que fa programes de misteris i esoterisme, etc.).
De fet, mirant la graella de Rac1, de sis del matí fins a les dotze de la nit, només el Minoria Absoluta, els informatius i la megadedicació als esports -"100 metres", "Primer toc" i després el "Tu Diràs" (hereu del "No ho diguis a ningú" del Basté a Catalunya Ràdio)-... tot ve de Catalunya Ràdio.
En fi, ens deixa el Minoria Absoluta el 24 de juliol. Els que l'hem escoltat amb fruició durant temps i temps, i ens hem maleït els òssos per no poder-ho fer perquè treballavem i estudiavem, serà una gràn pèrdua.
A veure què posen en el seu lloc, tenint en compte l'altíssim llistó que deixen.
Finalment, fer una menció especial a un individu anomenat Víctor Ollé. Aquest li sonarà a molt poca gent, però és un individu que se sap 40.000 xerrades de Jordi Pujol de memòria. Bàsicament perquè el President Pujol ha estat el quart membre que ha acompanyat des dels seus inicis a aquesta tríada Soler-Novell-Lucas.
Sembla mentida que només tirant talls de veu, Victor Ollé hagi aconseguit crear una personalitat paral·lela d'un individu cabdal en la història política i en l'imaginari col·lectiu català i espanyol com és Jordi Pujol.
Sentir el President dir (en una ràfaga de talls de veu) que se n'havia anat "a Lloret"-"amb unes brasileres"-"d'esquerres"-"a fer unes guarreries"-"amb en Felipe"-"Canalones"... ha estat impagable.
Esperem que la ràdio en català sigui capaç de trobar un digne substitut a un programa que per molts, i per la salut d'aquesta ràdio en català, ha estat durant anys imprescindible.
Aquí us deixo el programa d'avui, el dia en que han anunciat la fi del Minoria Absoluta. Disfruteu també del "No m'ha agradat-No m'ha agradat" de l'Òscar Andreu i l'Òscar Dalmau i el seu "El català incorrecte, passa'l", una de les perles d'aquest programa.
Primer hi ha l'informatiu i després ve la festa...
... i visca la ràdio.
Minoria Absoluta - 2009-06-25
Maleïda televisió...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
el "Tu diràs" és hereu del "Cafe Baviera", del Xavi Bosch, un altre que TAMPOC ha passat per Catalunya Ràdio.
El "Tu diràs" és més hereu del "No ho diguis a ningú", al meu criteri perquè:
1. El conductor és el mateix als seus inicis: Jordi Basté. Que passa de Catalunya Ràdio a Rac-1 i en canvia el nom sense canviar el format ni els col·laboradors. Només l'equip de plantilla. Gent com el Ricard Torquemada són substituïts pel Jordi Costa, per exemple.
2. És una evolució simple del nom inicial. És com el quan el Clapés passa del "Versió Original" al "Versió Rac-1"
Malgrat tot, és veritat que el que feia el "Cafè Baviera" era molt semblant al "Tu diràs". Però quan Bosch passa als matins, qui s'emporta tota la maleta (amb continguts, estil, seccions, tertulians,...) del programa de Catalunya Ràdio a Rac-1 és Jordi Basté.
I un altre "malgrat". Xavier Bosch és, durant molt i molt de temps, el número dos de l'Antoni Bassas al programa dels "Matins a Catalunya Ràdio".
De fet, si no recordo malament, ell és un dels impulsors de l'"Alguna Pregunta Més" -versió radiofònica evidentment- a l'últim quart d'hora d'humor quan Miquel Calçada encara feia el "Pasta Gansa".
Una salutació "Anònim", i ens trobem a la xarxa... i si vols firmar... "via lliure" (amb Marta Cailà)
;o)
Catalunya Ràdio ha sofert una politització i una neteja que podríem qualificar d'ètnica per part del PSC (es va arribar a debatre al parlament), cosa que ha aprofitat el grup Godó, per fer-se amb molt bons professionals. Ara li costarà molts anys a la pública tornar a ser lider.
Es evident que el minoria necessitava un descans, era un programa farcit de publicitat i de "relleno", crits, histèria i humor escatologic. Ja no valia res i conservava molt poc del seu esperit inicial. Per això va finalitzar.
La segona hora com a programa propi va ser un alè d'aire fresc. I ara el programa substitut, es mil cops millor que minoria absoluta. La competència si que fa un humor fresc, amb continguts de cultura popular. S'ha de dir que el canvi ha estat a millor, molt millor. No podien pretendre viure 11 anys del mateix format, sense ni introduir un canvi (hi havia dies que el minoria tenia 20 minuts d'anuncis, i a les 12:32 deien allò de "minoria absoluta el programa que Catalunya es mereix".
Pel que fa a la resta de la ràdio, em sobra elisenda camps i raúl llimós, que son dos element molt molt "cansinos", i que em sobren cada dia, amb la seva sobeactuació i sensacionalisme. La resta, immillorable.
Be, Basté actualment grinyola una mica als matins, perquè no els veig algú amb el carisma per fer matins, però té un molt bon equip, i el món a rac1, es pot considerar un bon programa.
I res més.
Absolutament d'acord amb tu OientdeRac1 -m'agradarà llegir-te si tens un blog- pel que fa a les últimes temporades del Minoria, i també respecte La Competència.
A hores d'ara em passa més d'un dia que després de sentir el Pou em passo una hora estirat al llit sense poder dormir perquè m'estic partint el cul de riure.
També m'agradarà veure com evolucionen. De fet avui mateix li sentia a l'Òscar Dalmau dient-li al "Justo" Andreu que les empreses patrocinadores cada vegada estaven més agafades pels pèls...
Sens dubte, aquests dos em segueixen donant la raó, malgrat l'entrada del blog és contemporània a la fi del Minoria. L'Andreu i el Dalmau són segones veus del Manel Fuentes.
El que també són és una parella d'humor que porta molt de temps treballant junta, i que actualment no només es troben a La Competència.
Pel que tinc entès també són guionistes dels celebrats Polònia i Crackòvia, encara que em reitero, a mi no em fan gaire gràcia... suposo que després de sentir el Minoria al Polònia li trobo a faltar un tipus de mala llet que no es permet a la tele.
Per mi l'Elisenda Camps és el programa "La solució" i "La nit dels ignorants" de Catalunya Ràdio amb un equip més jove, una franja horària adequada i amb correu electrònic. Res de nou.
El Llimós és bò però fa una ràdio esportiva a la que no estem acostumats a Catalunya, o com a mínim en català. És el més semblant a la concepció de la ràdio esportiva que es fa des de Madrid que s'ha fet mai en un format diari (no un carrousel deportivo, em refereixo al tò, etc.).
Per la resta... completament d'acord. El Bastè encara arrossega els esports i grinyola amb algunes coses, però no ho fa malament.
Francament, crec que fins que Catalunya Ràdio no es renovi del tot s'anirà arrossegant per les ones i amb un públic fidel d'ideals, no d'exigència amb la ràdio que escolta.
Merci pel comment. Si tens blog, convidat estàs a presentar-te.
;o)
Fins aviat!
Un any després, com valores els substituts?
La valoro:
- positivament perquè Rac1 ha sabut mantenir el nivell a la "franja d'humor" amb la Competència
- negativament perquè això de Polònia fa llàstima al costat del Minoria pel que fa a la crònica-paròdia-ironia-sarcasme de la política catalana i espanyola. Els nens de p7 van dient pel carrer "Molt bona niiiiiiiiiiiiiiiiit" i jo ja no sento el president Pujol dient que ha quedat amb unes "brasilenyes per fer unes guarreries".
També el trio calavera del Minoria estava cremat de fer el pugrama.
Salut pel dúo dinámico competent.
Doncs això,
salut i ràdio
Doncs veig que estem d'acord.
Ho veu, benvolgut Josep?
Una altra cosa en comú...
Salut i bona odioentrada la del Juan Antonio Samarantch
Publica un comentari a l'entrada