Avui m'he llevat i els d'allmusic.com m'explicaven que ha mort Guru, un dels rapers més importants dels últims anys. Membre i fundador de Gang Starr va ser un dels renovadors de la música negra els 90.Aquests rapers de traju i corbata, malgrat el rollo aquest gangsteril van fer una cosa gens nova: regenerar la seva pròpia escena. És el que en el seu moment -uns vint anys abans- havien fet personatges com Miles Davis treient a la palestra joves talents com Keith Jarrett, Chick Corea, i tots els jovenets que l'acompanyaven als festivals de Newport o Woodstock (sí, sí... no només hi havia rockeros hippies col·locats - Existeix un documental fantàstic sobre aquesta actuació anomenada "Call it anything"). En el seu cas el que va fer Guru va ser produir. No "els treia del carrer" i els feia estrelles, però sonar és molt complicat. Sonar malament és molt fàcil, regular menys, però sonar bé és chunguíssim.
A part, un cop cansat de fer el raperuchungu, aquest individu es va dedicar a fer una cosa que, personalment, no recordo que s'hagués fet si no era una invitació en sentit contrari.
Va ser ell qui va agafar figures del jazz contemporani (Donald Byrd, Bramford Marsalis, Erykah Badu,... ) i els va posar a tocar amb les seves bases per rapejar-hi a sobre.
El resultat? La sèrie de discos Jazzmatazz. Jo només em vaig comprar en el seu moment el primer volum per curiositat, però es pot sentir tot a Spotify.
Dos temes, un per il·lustrar de què va. El primer amb una cosa molt típica del raperu: buscar-ne un altre per xerrar junts. En aquest cas amb el francès MC Solaar, segurament l'MC amb més projecció internacional d'Europa,
El segon i en vídeo, amb Donald Byrd, que ensenya què és això de Jazzmatazz.
Aquí els teniu:
(potser el primer tema té més solera... ja m'ho direu)
Gaudiu de la música que ella no es queixa mai
I sobre l'altre mort... ha estat al migdia i és deia Juan Antonio, no Joan Antoni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada