30 de juny 2010

Estils

.



Ja fa un temps que hi ha hagut un moviment, o si més no, una diàspora radiofònica tant d'oients com de professionals, de Catalunya Ràdio cap a Rac1. Les raons són moltes: els exCatràdio -Bosch, Basté, Bertran, Clapés,...- són a can Godó, la gent s'ha cansat de sentir sempre els mateixos, i en especial com aquests mateixos es fan vells i parlen amb els mateixos amics/entrevistats. Hi altres raons, com ara que en Puyal -que fou bèstia radiofònica i que ara malauradament confón Iniesta amb Touré- perd en favor d'un Carrusel Deportivo a la Catalana com és "El futbol a Rac1", etc.

A part, Rac1 ha sabut treure la seva gent (no moltíssima) a la primera línia, o donar espai per gent nova, com va ser en el seu moment en Toni Soler & Co., l'Albert Om,... fins ara amb els Òscars.

És una qüestió d'estils també...

L'altre dia però, parlant amb un amic que també té intenció de dedicar-se de ple al periodisme, però que té un altre àmbit d'actuació del meu, comentàvem què val la pena, realment, de Rac1 i de Catalunya Ràdio. I va ser molt curiós perquè vam coïncidir en pràcticament tot.

Vam estar d'acord en què l'horari d'escolta a Rac1 comença a les 6h i s'acaba a les 14:30h. Llavors fugim d'un programa (el Tot és Possible) que respon a la suma de dos exprogrames de Catràdio (La Solució + La Nit dels Ignorants), i no tornem fins al Tu Diràs.

Tornant però al tema dels estils, l'altre dia vaig estar alternant -perquè dues ràdios alhora malament- Catalunya Ràdio i Rac1 al programa matinal, conduït per Fuentes i Basté respectivament perquè estaven entrevistant, un Montilla, i l'altre Hereu.

Va ser molt curiós, perquè a banda de l'estil que pugui tenir cada ràdio, cada conductor té el seu estil entrevistant, i em vaig trobar pensant mentre escoltava les dues entrevistes que en realitat Fuentes estava consolant a Montilla perquè l'havia deixat la nòvia, i Basté fent unes braves amb el seu alcalde.

Basté ja ho té això del tò distès. Ja li agrada, ja s'hi sent còmode, i des que feia esports a Catalunya Ràdio ja era una mica així. Segons com, amb les preguntes "complicades" te'l pots arribar a imaginar com si parlés canviant de postura a la cadira del bar de les braves.

En Fuentes, mentrestant, preguntava més com si li digués al Molt Honorable President Montilla, "i com estàs", "has trucat ja al José Luis", "però tu vas bé?", "si et falta alguna cosa m'ho diràs, oi?"... en un banc d'una plaça plena de fulles caigudes.

Perquè us feu una idea del què us parlo us deixo les entrevistes aquí. Podeu tirar-les endavant per sentir-les quan l'entrevista ja està un pèl més encarrilada pels dos conductors.


Entrevista del Fuentes a Montilla





Entrevista del Basté a Hereu





També és veritat que cada entrevistat és un món, i amb això no descobreixo res a ningú, però... són estils.


Godó volia una ràdio jove... la té. Però a vegades li falta una mica de punch, em fa l'efecte.
La CCRTV vol una ràdio pública i el PSC una ràdio que no esgarrapi. I la té.

No dic que a la ràdio catalana li falti mala baba... però com trobo a faltar a l'Antoni Bassas.




Salut i gaudiu de la ràdio, encara que sigui en podcast.

.

2 comentaris:

Martí Figueras Martínez ha dit...

Jo des de fa temps que sóc molt de RAC1 però la veritat és que cada cop s'em fa més pesada. Suposo que tot té el seu cicle. Es clar que té els seus moments de glòria, sobretot amb els competents (al loro l'article del pàmies d'avui a La Vanguardia en la columna de crítica de televisió)i amb els morales i cia. De Catalunya Ràdio puc dir-ne poques coses. M'hauré d'informar més. Bé, si que puc dir quelcom. Tenen el suficient criteri com per posar-me en el vuitè lloc de la prova-convocatòria de sis plaçes per a redactors de programa. Damn it!

Martí Bou ha dit...

Per problemes de blogger, no puc pujar el comentari d'en Sànset, del "Do you want to know a secret" -linkat al blogroll-.

Penjat queda:


Jo sóc dels que va saltar a RAC1. I coinsideixo al 100% amb els horaris -i amb el futbol- que tu has dit.

RAC1 la veig més alegre, més jove, per dir-ho així, mentre que CATRÀDIO envelleix i -pel que sembla- poca cosa hi volen fer.

*Sànset*