12 d’agost 2010

Cançons per... (12a entrega)

.
... per voler pertànyer a alguna cosa

Molt sovint el que ens provoca més moments de felicitat són els esdeveniments compartits amb alguna altra persona o una comunitat. Digues-li parella, digues-li Barça, el fet de compartir un moment, un sentiment, i en comunió amb altra gent és el que acostuma a generar un record.


És aquest sentir-se en comunió el que et fa sentir que formes part d'alguna cosa.

Als inicis d'internet -no la del mòdem que semblava un artista del Sònar, sinó més endavant- es va començar a utilitzar als mitjans de comunicació de masses el terme "comunitat" d'internet, i que va derivar, en funció d'on fossin, en comunitats d'internautes, de grups a myspace, de revistes on-line, de blocs en català, de twitters,... heus aquí la famosa Glocalització. El fet local a l'esfera global.

Malgrat tot, també es tracta de treure la cara de les pantalles i viure moments que provoquin aquest sentiment de pertanyença a alguna cosa.

Fa poc vaig "desvirtualitzar" tres persones de Twitter. Se'n diu així de quan els veus la cara a gent a qui només els havies vist un avatar.

El fet curiós és que no pertanyíem a res de l'altre món. Gent que se segueix a Twitter. Malgrat tot, em va sorprendre agradablement -i d'aquí el post, bàsicament- que dos dels qui vaig desvirtualitzar es van conèixer primer en persona i després a la xarxa. El nexe? El Barça.


I és que al cap i a la fi el que acostumem a voler és, justament, a voler formar part d'alguna cosa i no caminar sols. Sigui cap a una final de Copa d'Europa o cap al cine.

Potser és donar-li molta pompositat amb aquest post d'una "Cançó per..." a una anada al cine però, què coi, també tenia moltes ganes de posar aquesta cançó. I és que Jeremy Enigk, cantant de Sunny Day Real Estate, es pregunta com és això de formar part d'alguna cosa.

Així doncs, a la dotzena entrega de les "cançons per...",


Cançó per... voler pertànyer a alguna cosa
Estil: emo-core
Grup: Sunny Day Real Estate
Cançó: "How it feels to be something on"







Aquesta cançó, que dóna nom a un dels discos de Sunny Day Real Estate, és particularment bonica. Però és que el disc sencer és espectacular.




Gaudiu de la música, que ella no es queixa mai

.

5 comentaris:

Unknown ha dit...

ens ho vam passar bé eh? que guay quan connectes així de ràpid amb un grup de gent en un moment determinat :) apa, vaig a escoltar la cançó

sal i sucre ha dit...

Ara sí. Ja he pogut escoltar la cançó. Molt xula (però un pèl trista, no?) El post, molt maco.

Martí Bou ha dit...

A la Srta. Marquesa, celebro que estigui gaudint de les recomanacions que li faig pel que fa a la música.

A Srta. Sal i Sucre, gràcies pel cumplidu pel post i, efectivament, la cançó és trista. I és que ho dissimulo bastant bé, però jo tiro a trist. I sinó, repassi el que està penjat en altres posts.

En qualsevol cas, gràcies a ambdues per passar per can Tomorrow Never Knows -títol de bloc beatlesc i insegur per naturalesa-.

El pròxim post les pot sorprendre... bastant, crec.


Salut i música.

Martí Figueras Martínez ha dit...

Ui, i això? on vas tant blanc? no m'agrada massa. Però els xinos tan força bé.
Salut, música i barça.

Martí Bou ha dit...

Vaig blanc perquè es llegeix millor el negre sobre blanc...

I la música? Què t'ha semblat?

Ah! I vas un post tard!

:oP