Stand-by

Instruccions pel post:

Apreta el play.

 

12Twelve - Belmondo

Compta fins a 30 abans de començar a llegir.

(...)

Llegeix poc a poc.

Comença amb una sensació a l'estómac. A sobre de l'estómac. Just a sota del diafragma. Allà on notes que s'ajunten les costelles amb l'esternó.

És com si algú t'estigués apretant amb el polze en aquest forat que tens al tors. Mires a banda i banda. 

Respires fons i quan inhales perds aquesta mala sensació però quan exhales aquest aire la tornes a tenir, i més profundament.

Et fregues les mans per concentrar l'atenció en una altra banda i quan les separes és inevitable mirar-les. I quan les mires, del què t'adones és de que t'estan tremolant.

"Anem a una altra cosa", et dius.

Però vagis on vagis, ja has vist com et tremolen les mans i no deixes de veure res més.

De cop, sents la roba. Totes les costures, els plecs, les butxaques que et toquen la cama. Sents la roba. No vols anar despullat, però tampoc vols sentir cada peça que vesteixes a la teva pell.

Procures canviar de postura. Notes com la columna s'estranya d'una nova posició i té ganes de tornar  a estar com estava. Perquè és la postura de sempre, encara que no és la que més et convingui.

I és que adoptes sempre la mateixa postura. Encara que no sigui la que més et convingui.

I clac.

stand-by

És llavors quan et poses música deliberadament estranya. Però bonica. Com 12Twelve.

I gaudeixes de la música, perquè ella no es queixa mai

.