El cafè amb el desconegut

Sóc donat a parlar amb desconeguts. No tinc cap mena de vergonya en aquest sentit. Allò de "perquè vosté...? dirigint-me a una persona gran, o directament intervenir en converses alienes amb comentaris no gaire intrusius... Això m'ha portat, des d'estar escoltant música durant una hora al bell mig del carrer amb una adolescent desconeguda catalanoparlant i amb passaport australià, fins a recomenar que de postres l'individu del costat esculli les profiteroles de postre -perquè no sap què són i no n'ha menjat mai-.

Avui però, m'he vist a l'inversa. Un home gran, que, perdut en el procés de consum en una cafeteria de l'estació de Sants no sabia què havia de fer per pendre un cafè amb un croissant, s'ha posat a parlar amb mi, m'ha explicat una història llarga i tendra. Dura també. Va tenir un accident de cotxe i va estar punt de perdre el braç. De fet, no és que tingués un munyó, però tenia la mà doblegada d'aquella manera que només se'ls posa a les persones que han tingut un accident que els ha malmès els tendons i els músculs del braç.

Es veu que aquest bon home, després de tenir el seu accident de cotxe, s'ha passat la vida intentant que altres persones no en tinguin.

Ens hem trobat a la taula i ens hem pres el cafè i la pasta junts. Mentrestant, ell m'explicava que "volia portar a la campana una alternativa al carnet per punts". Jo no condueixo, així que tampoc m'afectava massa la qüestió però...

- Saps què passa? que jo no tinc estudis, però el que sí que tinc és imaginació- em diu

- No es pensi, la meitat de la gent de la meva edat, o no té estudis secundaris o està llicenciat i ens fem nosa els uns als altres...- li he contestat

- Ja tens raó... però mira, a mi no m'ha faltat mai la imaginació

- I doncs, què vol fer?

- Entendràs que no t'ho digui- m'ha dit amb cara de mitja desconfiança - perquè si t'ho explico... ja em diràs de què et serviria...- ha afegit

- Però de què va?

- Saps? Una vegada ja vaig explicar el que volia fer per reduïr els accidents, però un home del govern del Pujol m'ho va pendre. Al cap d'uns mesos ho vaig veure al programa aquell que feien... com es deia... "Més enllà del 2000"

Mareta, he pensat, aquest programa el feien quan jo anava encara a primària... Aquest home porta arrossegant aquesta fixació vint anys ben bons...

- I de què es tractava- li he preguntat

- Era una càmera que es posava al cotxe, interpretava els símbols de transit i feia que el cotxe s'adeqüés a ells

- O sigui, que si la senyal posa que s'ha d'anar a 80, doncs a 80...

- Exactament

- I això li ho van robar?

- Sí... jo anava una mica amb el lliri a la mà... però és que no volia que li passés a ningú el que em va passar a mi... Ara tinc un altre projecte

- Ah si?

- Entendràs però, que no te l'expliqui. Si surt bé, ja ho veuràs, i sinó, doncs a una altra cosa.

Crec que així com jo necessito, per dir-ho d'alguna manera, recomenar el postre a la taula del costat, en aquest cas, aquest home necessitava desfogar-se, explicar les seves bones intencions per creure-se-les ben bé, i fer un assaig general davant de qui havia de parlar.

Espero que hagi tingut sort...

Sants és un món. I jo, mentrestant, pensant en com enfocar una entrevista a caçadors d'ocells amb besc. I jo em dic: tant de bò t'interessés tant les coses que fas o que has de fer com aquest vell desconegut amb qui has compartit un cafè i una pasta.

Resultat:

Ocells i mètodes de captura - 0-1 - Mesures anti-accidents