Jeremy Enigk en resposta a V de Venus

El gener vaig anar a veure per segona vegada a la meva vida a l'ex-líder de Sunny Day Real Estate i cantautor Jeremy Enigk a l'Heliogàbal. De fet era la segona vegada que el veia allà també. Deu ser perque les oficines de Cydonia Records -la seva discogràfica en aquest país i amics de Madee, etc.- estàn també a Gràcia.

Doncs bé, si la primera vegada hi vaig anar sol, i ho vaig fer enlloc d'anar a veure Wilco, i només acompanyat d'una càmera de fotos -sí, també tinc fotos d'aquell bolo-, aquesta última vegada hi vaig anar acompanyat. De qui? D'una desconeguda fins uns minuts abans Rocío, que escriu sobre l'activitat cultural de Barcelona, entre d'altres coses.

Aquell dia ella va escriure això, i des de llavors que li devia una foto-resposta.

Lo prometido es deuda... i avui dijous aniré, de nou, a l'Heliogàbal a descobrir-li un altre artista en directe. Amb la diferència que aquest jo no l'he vist mai encara. A veure què tal.

Ja explicarem què tal ha sortit aquest tal Espaldamaceta

;o)

AETaM - 08-01-05

Fa temps va començar una aventura amb un tal Lluís i després amb un tal Guillem de fer un programa de ràdio. Aquest programa de ràdio es feia - i es fa dir- "Ara em toca a mi", i consisteix en un combat humorístico-musico-mental entre nosaltres dos en el qual cadascú es carrega la música que proposa l'altre. A això cal sumar-li una versió i una cançó original al començament i al final de cada programa.
A més, el programa consta de l'estimada secció de "La cançó odiada". El fet és que el Guillem i jo només coincidim en el fet de que hi ha cançons que són insuportables... i ens les carreguem.
Això molt abans de que d'altres tinguessin seccions que es diguessin "La cançó que es mereix un descans, eh Basté?-.
Ara mateix, s'emet per la ràdioperinternet www.radiosarria.cat



El resultat, després de tres anys, per exemple, és aquest. Ja em direu què us sembla!


;o)


Ara em toca a mi 08-01-05


I pim pam... seguirà d'aquí a molt poc.


pd. Tingueu certa clemència... quan es va fer aquest programa feia cosa de 8 mesos que el Guillem i jo no ens retrobavem en un estudi. A part, era nou, no teníem la soltura tècnica que cal tenir, etc.

pdd. Per qualsevol proposta, suggeriment, etc. araemtoca@gmail.com

pddd. Més a www.radiosarria.cat

pdddd. Això no és un medicament. No cal recepta ni anar al CAP a veure gent malalta. En cas de dubte deixeu un comentari o envieu un mail a l'adreça abans indicada

pddddd. Doncs això... que ja està em sembla

El somriure involuntari

És infalible. Hi ha certes coses que et/ens posen de bon humor. O almenys ens arranquen un somriure i no sabem per què.
Aquest és el cas d'aquesta cançó de Dee-lite.

Segur que la posareu i direu alguna cosa així com "Joder! És veritat! Estan morts? Els puc veure a algun lloc a aquesta penya?"

Jo mai vaig ser -ni sóc- gaire fan ni de ballar, ni de les discoteques, ni de la música dance, disco,... però és que aquesta cançó i tota la seva parafernalia em guanyen del tot.

Pashacutusuhuputucutucupu-pá! (més o menys...)

Groove is in the Heart - Dee-Lite
by MovieFanQS

Sí o sí que aquesta cançó és un ;o)


apali, a gaudir!

Buckley, oh Jeff Buckley

Jeff Buckley va entrar en el meu univers musical d'una manera molt estranya... quasi de forma desaparcebuda i el seu únic disc -el segon en producció no va veure la llum fins després de la seva mort- ha acabat essent un referent musical. Com deia aquell, és un disc que voldries llevar-te un dia i descobrir-lo per primera vegada una i una altra vegada.

Aquesta és una cançó fosca, que en directe s'enfosqueix més i que demostra que si la seva veu ja és increïble en disc, encara ho era més en directe... Somia germà Buckley



Jeff Buckley - Dream Brother (Live in Chicago)

Si us agrada es ven aquest directe en dvd. I el cert és que és magnífic