El Guernika en 3-D

Fa poc el meu pare em va enviar una d'aquestes coses que corren mail amunt i avall.

Es tracta d'una recreació del Guernika de Picasso però en 3-D. Després d'haver-lo vist aquest estiu en directe per primera vegada, m'atreveixo a dir que déu n'hi dó amb el videoart que fa Lena Gieseke a partir una de les obres d'art modern que millor recreen el dolor, el terror i la destrucció: el Guernika de Picasso. La banda sonora, Manuel de Falla

El resultat és aquest. Tenint en compte com de bé es veu, poseu-lo a pantalla completa!

Segons l'autora la seva intenció era...

"The idea of creating a 3D version of an influential artwork came out of doing jigsaw puzzles of famous paintings. When you assemble a jigsaw, you study a painting in great detail and you become aware of the very lines, shapes and colors that the painting is composed of and how these elements merge to create a unified expression. Through the puzzle, you explore the artwork, examining details your eye might not have caught otherwise. Your experience of the painting is intense, aroused by the action of puzzling, but expanded and strengthened by your own fantasy.

This 3D rendering of Picasso's Guernica offers a similar experience. The actual spatial immersion into a painting is a powerful way to prompt contemplation of its many facets. My project is not only a creative piece of work on its own; it stands in a larger context. It provides the unusual opportunity to view the painting from a unique perspective, revealing aspects that would normally stay hidden from the casual viewer. When we discern the original painting in this three-dimensional reproduction, we recognize which features most significantly constitute the painting. Consequently this three-dimensional exploration of Picasso's Guernica is an innovative technique for comprehending and appreciating the original masterpiece.

My primary intention for the project was to create a provoking and deep contemplation of Pablo Picasso’s Guernica. Is my model a true reconstruction of the Picasso’s painting, or is it merely a rough re-visualization? Is it still Picasso’s art or has it, through my addition of third dimension, become something completely different? It is not my place to answer those questions nor to determine the relationship between my three-dimensional reproduction and the original painting. Perhaps this is a question best left in the hands of critics."

Ja em direu què us sembla!

En aquest cas, l'art sí que es va queixar d'alguna cosa...

Cançons per... (2a entrega)

Benvinguts a una nova entrega d'una Banda Sonora per una experiència concreta que és aquestes "Cançons per...".

Aquesta vegada, dues propostes per la mateixa experiència: Conduir.

El fet és que servidor no té cotxe i, en realitat, no sap què és conduir un cotxe perquè no ho ha fet mai, però em puc arribar a imaginar què pot ser.

Hi ha gent que realment disfruta l'abandonant-se a la carretera, deixant que corri el comptakilòmetres, veient com corren els arbres al seu voltant i, obrint una mica la finestra, notant com l'aire canvia, els mou els cabells, canvia l'olor, canvia l'interior del cotxe,... canvia tot.

Suposo que és el deixar la ment en blanc i veure el canvi en directe el que produeix, en alguna gent, aquesta sensació de benestar i alhora de control.

Hi ha, fins i tot, un gènere de films que es basen en això: les Road-movies. Per alguna cosa aquesta experiència té un gènere propi en el món del cinema.

En aquest sentit, en primer lloc, la meva proposta. La cançó, ja de per sí, està feta i inspirada en aquesta experiència. A "You think I ain't worth a dollar, but I feel like a millionaire" -perfectament traduïble per "Tu creus que jo no valc un duro, però jo em sento com un milionari"- de Queens Of The Stone Age, és la cançó que obre un disc sorgit d'un viatge en cotxe cap a enlloc pel desert de Califòrnia. Així doncs...

Cançó per... conduir
Estil: stoner
Grup: Queens Of The Stone Age
Cançó: "You think I ain't worth a dollar, but I feel like a millionaire"

Queens Of The Stone Age - You think I ain't worth a dollar, but I feel like a millionaire

De fet, el disc "Songs for the deaf", està tot ell intercalat per fragments de ràdio fictícia que són les que acompanyen aquest viatge. Ràdio mexicana, cristiana renascuda, heavy metal, freak,... i tot el que es pugui imaginar. Un disc extremadament recomanable. Sincerament.

Per altra part, en enquesta pública durant un descans d'un partit del Barça amb gent molt diversa, una proposta de "Cançó per conduir" també va ser 40', el tema que tanca el debut de Franz Ferdinand. La suggerència, de la Clara Laguillo Abbad. Ja li direu el què! -aquí o allà!-

Franz Ferdinand - 40 ft.

Més propostes per a les "Cançons per..."? Porta oberta!

Gaudiu de la música, que ella no es queixa mai

Cançons per... (1a entrega)

He decidit que, fet i fet, tenint en compte la relació/addicció que tinc amb la música (alguna vegada fins i tot escull a l'hora de relacionar-me amb altres persones no tan addictes com jo), s'ha de compartir, no només la música, sinó també les sensacions que aquesta provoca, i també a les que pot portar.

I què millor que l'amor... o en l'entrega que comença avui -ahir escoltant aquesta cançó ho vaig tenir claríssim-, el "fer l'amor"?

I obrint-nos una mica de mires en aquest camp, perquè no només hi ha Marvin Gaye sobre la terra, el trip-hop (també barrejat amb el jazz) és una mina de banda sonora sexual.

És per això que avui començarem per aquí.

Cançó per... fer l'amor
Estil: trip-hop
Grup: The Herbaliser
Cançó: "Sensual woman"

The Herbaliser - "Sensual Woman"

No em podeu dir que no... i si teniu propostes -no cal que siguin per a aquest "per fer l'amor"-, deixeu un comentari!

Gaudiu de la música, que ella no es queixa mai

Preparats, llestos,... Lost!

Doncs sí. Està a punt de començar. I fins i tot jo, que pretenia no veure res durant tota la sisena temporada... em sembla que acabaré caient en l'encís de la probablement millor sèrie de la història.

Per fer boca, la primera escena d'aquesta sisena temporada.

I parlant de boques... us heu fixat en la sang que té la Juliet a la boca?

O la que no té?

Mmmmmmmmmmm...

;o)


una perla a part... un link increïble del NYTimes: la cronologia dels fets SENCERA
(només apte per aquells que estiguin pendents de que comenci la nova temporada!!)

Clem Snide escalfen motors a la xarxa

Fa uns dies es podia llegir un enllaç en aquest mateix blog, el magnífic youaintnopicasso.com, que Clem Snide està a punt de treure un nou disc. Després del més que acceptable -jo diria que un bon disco!- Hungry Bird, es veu que Eef Barzelay i els seus tenen a punt un nou disc.

En Matt de You ain't no Picasso resulta ser amic del senyor Barzelay, i li ha passat un dels temes que han gravat, i resulta ser una versió del grup vuitantero Asia.

Com bé diu en Matt, despullant la cançó dels arranjaments, queda una molt bonica cançó d'aquell estil que alguns coneixem com a "americana", i que no és més que una mescla entre el folk i el country de tota la vida, però amb un toc pop-rock. Els més coneguts en aquest estil, Wilco i My Morning Jacket.

Bé, us deixo aquest "Heat of the moment" d'Asia, versionada per Clem Snide.


Clem Snide - "Heat of the moment" (Asia cover)



Salut!

;o)

Gaudiu de la música, que ella no es queixa mai