I vosaltres amb qui us quedeu?
Estant a la facultat recordo hi havia dies en què les desgràcies donaven peu a l'educació. Van ser dies com l'11-S, l'11-M, etc. els que van permetre que els professors ens parléssin d'una cosa que tothom s'apunta a comentar en moments com el de Castelldefels, com és el tractament periodístic i la gestió informativa de les desgràcies, morts, i desastres, als mitjans de comunicació amb un sentit ètic i alhora estètic.
L'examinar el comportament dels periodistes i els mitjans de comunicació amb la desgràcia, la mort, la tragèdia arriba a un punt d'esport anomenat "a veure qui té més sentit ètic en el tractament informatiu" per part dels propis periodistes i també dels qui viuen fora d'aquest àmbit.
Apuntem-nos-hi doncs. El que passa és que són aquests moments quan els qui més reben són els fotògrafs perquè ho han "d'imatjar" tot, però són els directors dels diaris, els qui tanquen edicions, els directors d'art... els qui decideixen.
Així doncs, si la imprudència i la temeritat és l'adjectiu generalitzat al titular del dia després de la tragèdia, cal tornar a mostrar les bosses que tapen un cadàver? Jo crec que no. Cal documentar-ho gràficament? Jo crec que sí que cal fer-ho. Però amb prudència, i no amb temeritat.
És per això que em quedo amb la portada de La Vanguardia. Tothom sap què ha passat. Tothom sap quin aspecte ha tingut. Els diaris, avui en dia, ja ens han d'ensenyar el que no pot ensenyar la televisió. I no és la sang, sinó l'ambient i el sentir al lloc on passen les coses. I ho han de fer amb una sola imatge.
És per això que em quedo amb la portada de La Vanguardia.
I vosaltres amb qui us quedeu?
Estant a la facultat recordo hi havia dies en què les desgràcies donaven peu a l'educació. Van ser dies com l'11-S, l'11-M, etc. els que van permetre que els professors ens parléssin d'una cosa que tothom s'apunta a comentar en moments com el de Castelldefels, com és el tractament periodístic i la gestió informativa de les desgràcies, morts, i desastres, als mitjans de comunicació amb un sentit ètic i alhora estètic.
L'examinar el comportament dels periodistes i els mitjans de comunicació amb la desgràcia, la mort, la tragèdia arriba a un punt d'esport anomenat "a veure qui té més sentit ètic en el tractament informatiu" per part dels propis periodistes i també dels qui viuen fora d'aquest àmbit.
Apuntem-nos-hi doncs. El que passa és que són aquests moments quan els qui més reben són els fotògrafs perquè ho han "d'imatjar" tot, però són els directors dels diaris, els qui tanquen edicions, els directors d'art... els qui decideixen.
Així doncs, si la imprudència i la temeritat és l'adjectiu generalitzat al titular del dia després de la tragèdia, cal tornar a mostrar les bosses que tapen un cadàver? Jo crec que no. Cal documentar-ho gràficament? Jo crec que sí que cal fer-ho. Però amb prudència, i no amb temeritat.
És per això que em quedo amb la portada de La Vanguardia. Tothom sap què ha passat. Tothom sap quin aspecte ha tingut. Els diaris, avui en dia, ja ens han d'ensenyar el que no pot ensenyar la televisió. I no és la sang, sinó l'ambient i el sentir al lloc on passen les coses. I ho han de fer amb una sola imatge.
És per això que em quedo amb la portada de La Vanguardia.
I vosaltres amb qui us quedeu?
5 comentaris:
Saps que passa? que el sensacionalisme i el "sang i fetge" ven molt. I això, pel que sembla, a molts els fa anar més enllà del que és purament periodístic.
Les vergonyes se les deixen a casa, i van a fer diners.
També em quedaré amb la Vanguardia.
*Sànset*
Saps què passa Sànset?
Que en aquest país no hi ha premsa groga. En tenim de feixista, com la gaceta, però qui fa les funcions de groga és l'esportiva... no cal que te l'expliqui l'esportiva, oi?
És per això que en aquest país ens debatem tant en el tractament quan hi ha una desgràcia, perquè no tenim un "encarregat" de treure el sang i fetge, i quan n'hi ha, examinem els qui no el treuen per veure com ho fan quan els toca fer-ho.
salut i periodisme
La de La Vanguardia és la millor foto, però és la pitjor portada. Aquest testimoni a primera plana només crida als quatre vents el morbo de la situació.
Benvolguda Dua,
jo crec que la millor foto és LV però la pitjor portada és la de El Periódico... Un fil vermell com la sang sobre un negre de mort amb unes text que diu "Impaciència mortal"? Què vols que et digui...
En qualsevol cas, estic d'acord que la frase extreta del relat de la tragèdia que hi ha a la falda de la portada de LV tampoc és el millor que podrien haver fet. Cal i arena.
Comparteixo la teva reflexió.
P.S. I al dia següent es van acabar de retratar anant a fer fotos a tots els domingueros del país que se saltaven un pas a nivell!
Salut!
*Sànset*
Publica un comentari a l'entrada