... per tornar-se boig i no recordar qui ets durant uns minuts!Perquè de tant en tant ja va bé deixar de ser qui ets, oblidar-se'n de tot, permetre que el cap se't mogui sense que el teu cervell se'n recordi de que és ell qui ho ha de fer, i perquè només pots entendre molta de la música que existeix en aquest món si pots permetre que el teu cap comprengui el llenguatge del cridar.
Durant molt de temps, com a bon púber, vaig escoltar música horripilant.
De fet, l'altre dia, fent un repàs als cd's que tinc a un armari prestatgeria de 1,90m destinat únicament a mostrar-ne els lloms, vaig anar trobant discos entranyablement dolents com el "Poder Latino" dels mexicans A.N.I.M.A.L. (:oS). Però em vaig saber perdonar a mi mateix amb un "tranquil, no sabies el que et feies".
Al costat d'aquesta gent a la prestatgeria, grups no-horripilants com A Perfect Circle, i més enllà Béla Fleck & The Flecktones, passant per Ani DiFranco.
Ja ho veus, pseudo-metal progressiu del bo fins a country-jazz, amb folk del d'ara pel mig.
En aquesta època púber, fins i tot hi havia coses que no podia acabar de digerir, per les formes. Uns d'ells eren The Blood Brothers, un grup de Seattle (d'on sinó...) que en el moment en que l'anomenat nu-metal anava a veure l'MTV, emergien del no-res indie cafre americà amb altra gent com At the drive-in. Eren gent estranya, que cridava, que es movia espasmòdicament, i... que cridava! De fet són dos nois els que criden.
El primer disc era terrible, en el bon sentit de la paraula. De fet ho són tots bastant. I sempre en el bon sentit de la paraula
I si em pregunteu com són, en aquesta cançó és com si The Hives o els The White Stripes més rockeros s'haguéssin pres alguna cosa encara més i haguéssin dit... hasta el infinito y más allá.
El fet és que porto setmana i mitja escoltant l'últim disc que van treure, "Young machetes", de forma més o menys reiterada i continuada, i...
... i un cop superes el crit, t'ho passes molt bé. Almenys jo. Ja direu! Així doncs, l'onzena edició de les Cançons per... és una:
Cançó per... tornar-se boig i no recordar qui ets durant uns minuts
Estil: post-hardcore (allmusic.com dixit)
Grup: The Blood Brothers
Cançó: "Laser Life"
I ja de repicó, perquè pogueu veure el tema espasmòdic, també del disc "Young machetes", la magnífica "Set fire to the face on fire".
Fire, fire, fire, fire...!
Gaudiu de la música, que malgrat que cridi, ella no es queixa mai
.
8 comentaris:
Uau! Mola molt titu! Ja m'els passaràs aquest monstres del crit, però amb certa melodia i no gutural com molts dels que t'agraden. Bona troballa.
Segueix el link de Young Machetes i te'ls trobaràs a spotify!
;o)
Complex...
jo potser em quedaria amb un Helter Skelter del McCartney.
*Sànset*
Qui va dir mai que la música fos fàcil?
Cridar és fàcil però fer-ho "bé", com tot, és molt complicat. O complex... ;o)
... i Helter Skelter és un tros de cançó, sí.
Ho heu provat això de A Perfect Circle? És a Spotify...
Salut parella. Ens llegim!
Sí, ho he estat escoltant una estona. Sembla que estiguin bé. Francament, no els coneixia.
El problema és que només tinc internet a la feina i no em permet escoltar-ho massa largo y tendido. Ara, t'he de dir que me'ls he apuntat i em baixaré alguna cosa quan corri pel poble!
Salut!
*Sànset*
Per tema d'escoltar-los, aquesta gent són a spotify. Si segueixes el link del text que posa young machetes hi aniràs directament.
Oju que no el cliquis i se t'encengui a tota castanya a la feina!
;o)
Ens llegim!
Ara que rellegeixo, no sé si parlaves de Blood Brothers o A perfect circle...
També hi són a Spotify, si no ho recordo malament...
Salut parella
Parlava de Perfect Circle!
Fet, i amb "ull" que anirem!
*Sànset*
Publica un comentari a l'entrada