Ahir vaig anar a la manifestació que es va celebrar a Barcelona pel dret a decidir. L'organitzava la Plataforma pel Dret de Decidir. Una de les preguntes més recurrents que em van sorgir, a mi i a les persones que m'acompanyaven era "qui ho paga tot això?", perquè déu n'hi dó amb la infraestructura muntada. Mirant la web veig ajuntaments, associacions, agrupaments escoltes, particulars... però la veritat, és que s'hi devien gastar diners. Aaaaais aquest agarradisme meu...
És evident que ERC hi va posar, com a mínim, les banderes amb el seu logo. Esquerra Republicana de Catalunya està duent a terme una estratègia política que francament, trobo molt intel·ligent. Ja veurem com ho acaben resolent. No volen aparèixer com un partit que es baixa els pantalons com ha fet Mas i CiU. Però... sí, són el partit que dóna suport al Congrés dels Diputats al PSOE i al PSC al Parlament, així doncs, de cara a l'Estatut, què ha de fer? És necessari que surtin del Govern de Catalunya (el famós tripartit) per no donar suport a un nou Estatut retallat? No ho crec pas. Esquerra està recollint un munt de vots que CiU va perdent per portar en safata a Zapatero un somriure i un acord. Mas té massa pressa per passar a la història com per enrecordar-se de la gent jove que s'està decepcionant de la política que està duent a terme amb Madrid i Zapatero. Com diu el "Queco Zapatero", ¿dónde está la bolita?... i Mas està aixecant el tros de pastanaga equivocat.
Però tornant a la manifestació, ahir s'hi va reunir una quantitat de gent important a Barcelona, que va venir d'arreu de Catalunya amb autocars, amb el seu propi cotxe o amb tren... el fet és que és igual com vinguéssin, la qüestió és que hi havia un munt de gent en una marxa que molt simbòlicament va marxar de (la Plaça) Espanya per anar cap a (la Plaça) Catalunya. El trajecte era curt. Molt curt. Molta gent per tant poc tros de Barcelona... Joel Joan anava cridant que "encara tenim gent que està sortint de la Plaça Espanya" quan jo ja estava al davant de l'ambaixada Canadenca -també quines idees el Joel Joan saludant el poble quebequès... em fa l'efecte que és una cosa ben diferent-.
També va ser curiós per mi, que sempre sóc titllat de catalanista, sentir-me tan incòmode amb crits d'independència i tant còmode amb els de "som una nació". De fet el meu "independentisme" és el més natural genèticament... Formo part d'un col·lectiu, i aquest col·lectiu és el que afirma formar part d'una nació. Sí, la catalana. "Tu què ets?". Jo sóc una persona, i sóc de Catalunya. Espanya, no me la sento meva. Em sap greu per ells. Ens odien? No ens volen? Doncs que ens oblidin, que ens deixin estar, però que no em facin cridar que vull ser independent, perquè no ho vull fer. Necessito que les coses passin amb més naturalitat.
I el que no vull que sembrin odi en contra meu i el que sento meu. Perquè és mentida.
I això és justament el que està fent el PP.
Com deia el mestre Barnils -al cel dels "rojos" sia-, "El Pais,... el seu". Perquè no és el meu, però que no em facin cridar-ho. I que no m'ho facin desmentir, perquè els qui ho haurien de saber, ja ho saben.
És evident que ERC hi va posar, com a mínim, les banderes amb el seu logo. Esquerra Republicana de Catalunya està duent a terme una estratègia política que francament, trobo molt intel·ligent. Ja veurem com ho acaben resolent. No volen aparèixer com un partit que es baixa els pantalons com ha fet Mas i CiU. Però... sí, són el partit que dóna suport al Congrés dels Diputats al PSOE i al PSC al Parlament, així doncs, de cara a l'Estatut, què ha de fer? És necessari que surtin del Govern de Catalunya (el famós tripartit) per no donar suport a un nou Estatut retallat? No ho crec pas. Esquerra està recollint un munt de vots que CiU va perdent per portar en safata a Zapatero un somriure i un acord. Mas té massa pressa per passar a la història com per enrecordar-se de la gent jove que s'està decepcionant de la política que està duent a terme amb Madrid i Zapatero. Com diu el "Queco Zapatero", ¿dónde está la bolita?... i Mas està aixecant el tros de pastanaga equivocat.
Però tornant a la manifestació, ahir s'hi va reunir una quantitat de gent important a Barcelona, que va venir d'arreu de Catalunya amb autocars, amb el seu propi cotxe o amb tren... el fet és que és igual com vinguéssin, la qüestió és que hi havia un munt de gent en una marxa que molt simbòlicament va marxar de (la Plaça) Espanya per anar cap a (la Plaça) Catalunya. El trajecte era curt. Molt curt. Molta gent per tant poc tros de Barcelona... Joel Joan anava cridant que "encara tenim gent que està sortint de la Plaça Espanya" quan jo ja estava al davant de l'ambaixada Canadenca -també quines idees el Joel Joan saludant el poble quebequès... em fa l'efecte que és una cosa ben diferent-.
També va ser curiós per mi, que sempre sóc titllat de catalanista, sentir-me tan incòmode amb crits d'independència i tant còmode amb els de "som una nació". De fet el meu "independentisme" és el més natural genèticament... Formo part d'un col·lectiu, i aquest col·lectiu és el que afirma formar part d'una nació. Sí, la catalana. "Tu què ets?". Jo sóc una persona, i sóc de Catalunya. Espanya, no me la sento meva. Em sap greu per ells. Ens odien? No ens volen? Doncs que ens oblidin, que ens deixin estar, però que no em facin cridar que vull ser independent, perquè no ho vull fer. Necessito que les coses passin amb més naturalitat.
I el que no vull que sembrin odi en contra meu i el que sento meu. Perquè és mentida.
I això és justament el que està fent el PP.
Com deia el mestre Barnils -al cel dels "rojos" sia-, "El Pais,... el seu". Perquè no és el meu, però que no em facin cridar-ho. I que no m'ho facin desmentir, perquè els qui ho haurien de saber, ja ho saben.
10 comentaris:
Hola
¿qué es eso de Tomorrow Never Knows? ¿Qué querías decir?
Tomorrow Never Knows es una gran canción de los Beatles, la que cierra el álbum Revolver. Esta toda en el mismo tono, no varía y fué la primera canción en que se usaron guitarras reproducidas al revés. Y es una bonita frase. El mañana es desconocido. Mañana... nunca se sabe. O el Mañana nunca sabe? ;o)
Quatre anys després, creus que ERC ha seguit la millor estratègia? I CiU? I ICV-EUiA? I Reagrupament?
Benvolgut Josep,
Quatre anys després crec que,
ERC no ha seguit la millor estratègia perquè ha provocat un sentiment de traïció en el seu electorat. A part, han tingut ensopegades estant al govern prou importants. Carod va ser aniquilat políticament primer a Perpinyà i estocat amb la corona de punxes després, i ni Puigcercós, ni Ridao ofereixen cap mena de garantia de res.
CiU sí que ha seguit la millor estratègia, i la prova és que respecte les eleccions Maragall-Mas sempre han pujat en electors i escons al Parlament. Mas ha madurat políticament a l'oposició, ha sabut desfer-se prou del "guapo!, gràcies", i apareix ara com a única possibilitat no-mediocre.
ICV-EUiA ha seguit la política que han fet tota la vida amb la lleu diferència que els ha tocat tenir uns líders més palurdos de l'habitual. Herrera se'l veu com un bon escolta curtit a Madrid després de veure barragáns polítics com Saura o el que va anara a Montserrat de genollons a demanar aigua i dessaladores. Emperò, seguiran tenint els mateixos vots i escons, perquè el seu electorat sembla (i és) fixe i aparentment immortal, de manera que els seguiran votant hi hagi qui hi hagi al capdavant.
A mi Reagrupament no m'ofereix cap garantia de res. Em recorda un ateneu de perroflautes de la ceba perquè després de dos mesos ja es tiren els plats pel cap per veure si conviden el Titot o el Pere Gil a l'acte d'aniversari dels sis mesos (aquesta és la metàfora dels perroflautes), o si resulta que s'escindeixen d'ells mateixos, fet un pèl llastimós.
I ara ve quan dius i el Laporta? Que se'n vagi al despatx d'advocats que ha demostrat amb escreix que:
1. si surt, serà el partit que ocuparà el tros al parlament de C's partido de la ciudadanía (per escons, s'entén)
2. és incapaç de gestionar una crisi (digues-li crisi, digues-li moció de censura)
3. com deia el mestre Cruyff, futbol es futbol, i aquest home el vull sentir parlant de per què és tant important per Catalunya salvar la óssa Hvala que vagareja pels pirineus, i no de per què Catalunya ha de ser independent.
Si l'únic que sap contestar en un ple sobre el sector agrari és que hem de ser independents, visca el Barça. No sé si m'entén el sentit de la paraula.
Un plaer que l'odiosfera es passi per aquest humil racó d'un malalt musical. Llàstima que t'interessin coses que vaig escriure fa 4 anys i que pràcticament no recordava. Ja em diràs què et sembla la musiqueta.
Per cert, per sentir parlar/llegir textos amb criteri sobre estratègies polítiques, passa't per ca'n Toni Aira. El tens al blogroll. El blog es diu La Cortina de Fum.
Salut i esbarjo
Si en Carod-Rovira ha de morir políticament per reunir-se amb representants d'ETA (un acte de coherència, ja que ell sempre va defensar la solució dialogada... i a sobre ja ho han fet UCD, PSOE, PP i PSOE again) i unes fotos a Jerusalem amb uns souvenirs, juntament amb el Conseller Castells i el President Maragall... llavors, políticament parlant, aquest país està fet una merda!
Laporta + Reagrupament tenen un espai, uns 100.000 vots, potser més. Caldrà veure que passa els propers messos.
ICV-EUiA també va anar a eixa manifa. Ara sembla que es vulguin distanciar de tot. Ho sembla, no dic que sigui així.
CiU? Doncs supos que arribarà al milió de vots. I segurament governarà amb el PSC.
Ah, la música molt bona. Gràcies per la tria.
Carod va morir de forma patosa però amb bona voluntat.
El fet és que ell no és ningú per dialogar amb una banda terrorista. No ho és ni ho ha estat mai, malauradament per ell. Li correspon al govern fer-ho, no a un conseller en cap, que és el que era en aquell moment. La corona d'espines va ser una ensopegada que el va relegar a obrir embaixades quan no som un país independent.
Efectivament, aquest país no està en el seu millor moment, però millor que no tinguem l'Anglada al parlament, oi? Estariem d'acord amb aquest extrem (mai millor dit)?
Laporta i Reagrupament tenen un foradet. I segons com treurien més vots les cup si s'hi posessin.
ICV hi van anar, no se'n distancien, però sempre han volgut tenir l'àurea de sentit d'estat (sense dir mai quin estat del tot).
CiU dubto que governi amb PSC, perquè tal i com estan les coses, amb el TC que sembla la parada de los monstruos... em sembla que ni sociovergència. Potser, i dic un potser molt petit, si s'afanya ERC i ho fa prou bé, investeixen Mas però no entren al govern per prudència i carregar les piles.
La música és molt variada, i sinó miri la llista de la dreta...
L'encomano a fer-me una proposta de música per...
Salut i 3/24
Catalunya, avui en dia, és un país políticament caníbal.
A Pasqual Maragall el va apunyalar el PSC, i a son germà Ernest l'han deixat a un Departament on saben que es cremarà.
El Carod-Rovira és un intel·lectual i un ideòleg, però no pas un home de partit. L'home del partit era i és Joan Puigcercós, i Carod-Rovira ha mort políticament perquè els seus, ERC, no li han donat prou suport.
Sense el suport dels seus, i sense rebre els profitosos atacs de la Brunete Mediàtica, aquest home ha caigut. I és una pèrdua que lamentarem.
Efectivament, ho lamentarem.
Però benvolgut Josep, lo cortés no quita lo valiente, i per molt valiente que fos anar a Perpinyà, com deia aquell, no tocava.
Almenys a ell.
I estic completament d'acord amb la descripció de Catalunya Caníbal, encara que jo faria servir altres termes que crec més acurats i que en llenguatge odiosfèric, serien el d'un país que utilitza persones/símbols com si fossin condons o xeringues per xutar-nos.
Un cop els fem servir, més val llençar-los i buscar-ne un substitutiu perquè ja estan prou cremats.
Digues-li Amics de les Arts i Manel, digues-li Carod-Rovira i Carretero
Benvolgut Josep,
continuem coneixent-nos d'alguna cosa? O tenint alguna cosa en comú?
Ho escric aquí perquè veig que l'entrada provoca més resposta per part seva.
No crec que ens coneguem en persona.
I com ja he dit on toca, sospito que alguna cosa tenim en comú. Però els meus gustos tampoc són tan rars.
Publica un comentari a l'entrada