Una Nació, una Manifestació

Ahir vaig anar a la manifestació que es va celebrar a Barcelona pel dret a decidir. L'organitzava la Plataforma pel Dret de Decidir. Una de les preguntes més recurrents que em van sorgir, a mi i a les persones que m'acompanyaven era "qui ho paga tot això?", perquè déu n'hi dó amb la infraestructura muntada. Mirant la web veig ajuntaments, associacions, agrupaments escoltes, particulars... però la veritat, és que s'hi devien gastar diners. Aaaaais aquest agarradisme meu...

És evident que ERC hi va posar, com a mínim, les banderes amb el seu logo. Esquerra Republicana de Catalunya està duent a terme una estratègia política que francament, trobo molt intel·ligent. Ja veurem com ho acaben resolent. No volen aparèixer com un partit que es baixa els pantalons com ha fet Mas i CiU. Però... sí, són el partit que dóna suport al Congrés dels Diputats al PSOE i al PSC al Parlament, així doncs, de cara a l'Estatut, què ha de fer? És necessari que surtin del Govern de Catalunya (el famós tripartit) per no donar suport a un nou Estatut retallat? No ho crec pas. Esquerra està recollint un munt de vots que CiU va perdent per portar en safata a Zapatero un somriure i un acord. Mas té massa pressa per passar a la història com per enrecordar-se de la gent jove que s'està decepcionant de la política que està duent a terme amb Madrid i Zapatero. Com diu el "Queco Zapatero", ¿dónde está la bolita?... i Mas està aixecant el tros de pastanaga equivocat.

Però tornant a la manifestació, ahir s'hi va reunir una quantitat de gent important a Barcelona, que va venir d'arreu de Catalunya amb autocars, amb el seu propi cotxe o amb tren... el fet és que és igual com vinguéssin, la qüestió és que hi havia un munt de gent en una marxa que molt simbòlicament va marxar de (la Plaça) Espanya per anar cap a (la Plaça) Catalunya. El trajecte era curt. Molt curt. Molta gent per tant poc tros de Barcelona... Joel Joan anava cridant que "encara tenim gent que està sortint de la Plaça Espanya" quan jo ja estava al davant de l'ambaixada Canadenca -també quines idees el Joel Joan saludant el poble quebequès... em fa l'efecte que és una cosa ben diferent-.

També va ser curiós per mi, que sempre sóc titllat de catalanista, sentir-me tan incòmode amb crits d'independència i tant còmode amb els de "som una nació". De fet el meu "independentisme" és el més natural genèticament... Formo part d'un col·lectiu, i aquest col·lectiu és el que afirma formar part d'una nació. Sí, la catalana. "Tu què ets?". Jo sóc una persona, i sóc de Catalunya. Espanya, no me la sento meva. Em sap greu per ells. Ens odien? No ens volen? Doncs que ens oblidin, que ens deixin estar, però que no em facin cridar que vull ser independent, perquè no ho vull fer. Necessito que les coses passin amb més naturalitat.

I el que no vull que sembrin odi en contra meu i el que sento meu. Perquè és mentida.
I això és justament el que està fent el PP.

Com deia el mestre Barnils -al cel dels "rojos" sia-, "El Pais,... el seu". Perquè no és el meu, però que no em facin cridar-ho. I que no m'ho facin desmentir, perquè els qui ho haurien de saber, ja ho saben.