Cançons per... (3a entrega)

Avui, Cançó per entrar en un bucle.

Hi ha vegades que no es vol avançar. Simplement es vol continuar fent el de sempre. Si pot ser no sortir d'on eres. Entrar, sortir i tornar a entrar.
Dins d'un bucle interminable. Perquè és còmode. Perquè és simple. Perquè és etern. Perquè és bonic. Perquè és... és el que et satisfà.

Si bé és cert que no s'avança, la sensació de benestar en aquell moment pot ser francament tranquilitzadora, o si més no paliativa.
Ja sigui de por d'anar endavant, o per no tenir el temor de que se sortirà de l'àmbit que coneixes.

Hi ha molta música que representa l'anomenat "bucle". Un altre exemple seria el "Tomorrow never knows" dels Beatles. Un sol acord, guitarres al revés, un viatge d'àcid ben portat i tira que te vas.

Hi ha però una cançó que des de fa temps la tinc en molt bona consideració per aquesta tasca. És una roda d'acords que va sortir del cap calb de Billy Corgan, admirat i odiat a parts iguals. És i ha estat un dels individus més controvertits dels últims vint anys en la història del rock pel seu caràcter, la seva mala hòstia, la seva altivesa, i altres adjectius que se'n poden derivar. Però és un individu que ha sabut fer moltes i bones cançons amb els seus Smashing Pumpkins.

En resum:

Cançó per... entrar en un bucle
Estil: grunge/rock
Grup: The Smashing Pumpkins
Cançó: "Aeroplane Flies High (Turns Left, Looks Right)"

The Smashing Pumpkins - The Aeroplane Flies High (Turns Left, Looks Right)

Aquesta és una de les millors cançons per entrar en un bucle de satisfacció. Les guitarres et porten, des de la guitarra tranquila inicial fins a la distorsió final, passant pel canvi d'acords final que suposa el "vinga tirem endavant". Per mi una de les millors cançons de The Smashing Pumpkins que han fet. Tant de bo fossin capaços de recuperar aquells temps en que un calb, un xino, una baixista i un bateria provinent del jazz et feien tremolar les cames quan tocaven.

Gaudiu de la música, que ella no es queixa mai