per... prometre's.
Ahir em va passar una cosa que feia temps que no em passava. Les circumstàncies van fer que em fes mal la cara... de somriure.
No de riure. De somriure.
I és que ahir dos amics meus (un dels quals conec des que tinc 13 anys) ens van comunicar a una colla d'amics que s'han promès.
I quina cosa això del (com)promís. Pot ser tant gran i bonic (i a alguns alhora fer-nos tanta por!) que els envejes perquè l'han trobat.
L'única pega que els puc posar és... que es veia a venir! Ahir quan ens van començar amb el "us hem de dir una cosa..." les alarmes mentals van saltar i el primer va ser "esperem una criatura".
Però no. No va ser una decepció. Va ser magnífic.
Em feia mal la cara de tant somriure. I és que me n'alegro molt per ells. No els puc desitjar res més que felicitat.
Així doncs,
Cançó per... (com)prometre's
Estil: blues/gospel
Grup: Jeff Buckley
Cançó: "Be your husband"
I vosaltres dos... gaudiu d'aquest amor. Un vídeo són més de mil imatges.
Gaudiu de la música que ella no es queixa mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada