La millor versió que et poden fer...

.

Maria Rodés, moltes fulles, una flauta, i un bé de Déu de cabells

Fa relativament poc vaig conèixer la Maria Rodés en persona. Vam tenir una xerrada animada, variada, i altres adjectius que poden acabar en "ada". En qualsevol cas, em va costar treure'm del cap el que havia escoltat d'ella -de música, no de caràcter-, i no va ser fins que vaig riure amb ella que va canviar una mica la cosa.

Va ser curiós perquè ella venia de "no fer" un concert a un lloc perdut de Catalunya el nom del qual no volia recordar. Alguna cosa similar a que després de fer proves de sò, que uns quillos amb sangría li diguéssin tonteries des de lluny, i de que tot no funcionés, li diguéssin que no calia fer el concert. Ella va fugir d'allà i ens vam acabar trobant a l'Heliogàbal.

Dies després, cada cop que escrivia alguna cosa al seu Twitter, jo no podia evitar fer-li la broma de si estava fent el twit estirada amb fulles de tardor i una flauta al costat. Perquè és pràcticament impossible treure's aquesta imatge d'ella del cap quan l'escoltes.

 

Maria Rodés - Invisible

Fa un parell de dies però, va penjar a Twitter un vídeo entranyable. Era una versió. I li vaig preguntar si no havia pensat en què es convertís en el videoclip de la cançó... i lògicament, ja ho havia pensat.

La música de la Maria Rodés és suau, tendra de formes, i a vegades agreste en el fons de les seves lletres. Aquesta cançó, "Invisible", n'és un bon exemple.

Però és que aquesta versió... és entranyable, com diu aquell. És la millor versió que et poden fer.

Entranyable...


La Maria Rodés té un nou disc, un myspace, sona a Spotify, i TV3 l'ha gravada molta estona.

Gaudiu de la música, que ella no es queixa mai

.