Cançons per... (21a entrega)

... per mirar el sostre des del llit

Arriben temps d'atur, no necessàriament estàtics, i una de les pors en les quals pot incórrer l'aturat és, com a mínim en el meu cas, en la de "seràs capaç de fer una agenda de no-aturat, llevar-te prou d'hora al matí, fer un horari més o menys regular,...?". Sí. I tant. Però...

Però pot passar allò, de tant en tant, del posar la ment en blanc, estar estirat al llit i ocupar-se només de com canvia el color del sostre en funció de la llum que entra a l'habitació, i de com es mou l'ombra d'un d'aquells globus-Ikea que pengen i amplifiquen una bombeta de baix consum.

I jo, que sóc de tenir Bandes Sonores enlloc d'escoltar música, tinc gravada en foc al cap aquesta cançó des de fa uns dies. I és que fa uns dies, la Srta. Dua explicava que torna la reina.
PJ Harvey treu nou disc.

* * *

Si et diu "vine"... tu hi vas. Sens dubte.

La primera imatge que tinc de Polly Jean Harvey és, si no recordo malament, al mític Dr. Music Festival que es va fer als Pirineus. Jo devia tenir uns 14 anys, i recordo que als concerts que retransmetia el Canal 33 quan encara tenia aquest logo hi sortia una noia tirant a prima amb una faldilla curta i uns sostenidors de... cuir? i en una actitud que no havia vist mai. La primera reacció va ser un notable "hòstia", seguit per un "i aquesta qui és", per acabar amb un lamentable "que posin el lio del tio que li diu calvo i gordo al cantant de Bad Religion". Errors de joventut. O simplement, passos.

Després te n'adones de que si tantes publicacions es posen d'acord al parlar de la mateixa senyora serà per alguna cosa. T'ho escoltes i dius "hòstia", seguit per un "ara ja sé qui és", per acabar amb un més ben encaminat "he d'escoltar més coses d'aquesta dona...".

Aquesta senyoreta és coneguda per haver estat una de les grans dones de la música alternativa dels últims vint anys, juntament amb Björk, i alguna altra més. No gaire més han aguantat el pas del temps tant bé.
És summament polièdrica: ferotge, tendre, etèria, punk, fastuosa, sexy, descarada, continguda,... i molt més. Aquí ho teniu tot via Spotify. D'ella n'han destacat sempre els discs Rid of me, To bring you my love, i el Stories from the city, Stories from the Sea.

* * *

Ironies del blog, la cançó que està sonant no és de cap d'aquests discs. És del White Chalk. Un disc molt tendre i que sembla navegar en un núvol. I sempre amb una elegància desbordant.

Sobre la música... són els acords. En sexta. Oberts. I la seva veu, protectora.

I és que quan caus en l'èter, pot ser que et trobis en aquesta postura. Amb la necessitat de tenir com a banda sonora una

Cançó per... mirar el sostre des del llit
Estil: Indie/Pop-rock
Grup: PJ Harvey
Cançó: "When under ether"

[Aquesta és la meva. M'explica en Cels Piñol que aquesta és la seva. Què us sembla? Jo em quedo amb quedar-me sota l'èter.]


De tant en tant necessitem veure com canvien les ombres del sostre.
Però el que més ens cal és aixecar-nos del llit i posar-nos en marxa.
I així ho farem.

Gaudiu de la música, que ella no es queixa mai.

.