I acabes veient un altre 5-0:
Segona nit d'Inspira a l'Heliogàbal i al bar vermell no hi cap ningú més. Els únics que es poden moure són els qui atenen a la barra. La resta, esperem atents a que en Jordi Lanuza i els seus arribin a l'altaret en què es converteixen els tres metres quadrats on normalment hi ha una taula però que ara ocupen una bateria, uns amplificadors i cinc músics. Els qui penséssin que en Lanuza defensaria en acústic el disc "Escapistes" (Amniòtic Records, 2010) anaven equivocats. De fet, no només ha vingut el pare de la criatura, sinó que també s'hi ha plantat el padrí. En Pau Vallvé, coproductor del disc, i només amb un sol assaig amb el grup no patirà gaire per defensar la secció rítmica. Després del concert, en Cristian Diana, guitarra elèctrica del grup, admet que hi ha hagut moments en què ha quedat bocabadat amb com anava tocant en Vallvé al seu costat quan aquest s'arrancava a fer coses encara més complicades per donar un punt més de tensió a les cançons que ha estat interpretant el grup.
En un ambient de partit absolutament guanyat, amb un local ple com un ou, Inspira van desgranant aquest Escapistes, però també reivindiquen en diverses ocasions el seu disc anterior, "Cova Placenta" (Cydonia, 2009), amb la cançó homònima que obre aquest treball, "Passatger", o "Dofins". Tots aquests temes també estan marcats per aquest aire eteri que els configura, que els apropa a una banda sonora de somni plaent. Però no ha estat fins aquest "Escapistes" que no han agafat una força diferent. És aquesta força i també un ganxo diferent (més pop, menys emo-core) les que en aquesta segona data a l'Heliogàbal han fet que tothom hagi acabat cantant i picant de mans a l'uníson davant la mirada un pèl estupefacta del Jordi Lanuza.
(...)
La crònica completa del concert, en aquest enllaç a Avivaveu.com.
El vídeo, cortesia de Maiol Sanaüja.
L'àudio és cosa meva.
Gaudiu de la música, que ella no es queixa mai
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada