... per convidar a iniciar una relació d'amistat
Fa un parell o tres d'anys, una noia que ara està molt promesa amb un bon amic i que només em coneixia per uns recopilatoris de cent cançons que li vaig fer, va decidir tornar-me les hores de música amb un recopilatori també.
I va decidir fer-ho començant amb aquesta cançó.
Al cap i a la fi, és una declaració de principis: tu i jo serem amics.
Com diria el mite, entranyable.
Així doncs...
Cançó per... iniciar una relació d'amistat
Estil: folk/pop
Grup: The White Stripes
Cançó: "We're going to be friends"
Fa un parell o tres d'anys, una noia que ara està molt promesa amb un bon amic i que només em coneixia per uns recopilatoris de cent cançons que li vaig fer, va decidir tornar-me les hores de música amb un recopilatori també.
I va decidir fer-ho començant amb aquesta cançó.
Al cap i a la fi, és una declaració de principis: tu i jo serem amics.
Com diria el mite, entranyable.
Així doncs...
Cançó per... iniciar una relació d'amistat
Estil: folk/pop
Grup: The White Stripes
Cançó: "We're going to be friends"
Gaudiu de la música que ella no es queixa mai
5 comentaris:
(En justa correspondència per un comentari teu a un post d'un dels meus blogs, però també perquè em ve de gust): fer discos recopilatoris de cançons o de fragments musicals és un art. Ara, és clar, no és com abans, quan fèiem cintes de cassette amb diverses obres musicals. Era important decidir quina anava primer i quina després, amb quina obríem la cara A i amb quina la cara B. Hi ha una novel.la de Nick Hornby que en parla (se'n va fer una molt estimable adaptació cinemaotgràfica): "Alta fidelidad" (Anagrama). La coneixes? Doncs te la recomano vivament!
Salut i felicitats pel blog
Ostres, és avui quan me n'he adonat que m'havies escrit tres posts enrere. El Soft Spot de Clem Snide vindria a ser l'ideal pels dies vestits de gris. Your Favorite Music és de les meves preferides del YFM bàsicament perquè és una veritat com un temple, perquè et fa plorar pel fet que et connecta amb tu mateix fins un extrem que tot es fa massa obvi. Tots els posts tenen música en realitat, però no ho sé, no solc posar-la. Diria que aquella setmana va ser de Grand Salvo a tope.
Perdona per la tardança, havia "tancat per vacances" l'ordinador i no he reconnectat fins a dia d'avui
Seguint amb la dinàmica de riure't de mi, hi ha una cançó que m'entusiasma. Sí, és tòpica i antiga i fins i tot poc adequeda (potser per alguns) en aquest cas, però recordo quan era menuda i feia viatges amb els meus pares amb cotxe. Recordo els amics de la infància, els que feia quan anava estiuejava als pobles costaners.
No sé ben bé per què, però cada cop que escolto aquesta cançó em vénen antigues amistats que vaig deixar pel camí.
Un petó, visca els 4 gols d'en Messi i bona nit
-un respall de dents genèric-
si et dic la cançó, millor oi....?
Perdona, m'he emocionat amb el partit i m'he deixat de dir el títol!
(Sittin'On)The Dock of The Bay, d'Otis Redding!!
Mmmmmmm... és una gran cançó Srta. Colgate!
Per mi però, aquesta és una "cançó per" molt concreta.
És una cançó per veure passar la vida.
No dista gaire del veure passar el paisatge des de la finestra del cotxe amb el cassette fixe a la guantera.
Un peto Srta. Teethbrush
Publica un comentari a l'entrada