21 de març 2010

L'adorabilitat del lo-fi

Començant amb els anglicismes, conec bastanta gent que confón el lo-fi amb el que és vintage. La baixa fidelitat/qualitat amb l'antiguitat. Em fa l'efecte que la trasposició més correcta de l'expressió lo-fi al català seria "amb una sabata i una espardenya".

El fet és que sempre m'ha costat força acceptar l'estètica cuidada, perquè al cap i a la fi aquest lo-fi és una renúncia a que els detalls, les formes, les maneres de fer siguin més cuidades.

Hi ha però un fet que em permet passar de llarg del descuit en la presentació. I aquesta no és altra que l'adorabilitat.


Adorabilitat en el sentit que la música, el vídeo, l'art que sents/veus/vius no està més ben fet perquè li falta un toc de consciència estètica.

El que il·lustra millor aquest tipus d'expressions són els treballs manuals, de plàstica, que fan els nens petits. Veus el que han fet, somrius, penses que "com vols que ho facin millor amb aquelles mans tant petites?", i a continuació per una raó desconeguda les reconeixes com a vàlides. No cal que siguin d'un fill teu. Jo no en tinc. Simplement fan aquella "gràcia".

Només hi ha un altre fet que deixa exempte de crítica estètica el lo-fi: quan el fas tu.

No és que en Pep Rius sigui el meu fill, ni tant sols l'Abdominable Gallina Nauseabunda. Però aquest vídeo és lo-fi, i és així com en Pep me'l va presentar.





"Mira, li he dit a la Liliana que aniria escrivint la lletra i que ella escrivís el que volgués... que em contestés. Què et sembla?". I afegeix, amb un somriure als llavis, "i que ella acabi amb aquesta frase... buah!"



A mi em sembla adorable. Lo-fi adorable

5 comentaris:

Dua ha dit...

Jo sóc megafan del Lo-Fi. És un terme malentès. Sinó que preguntin a Daniel Johnston

Anònim ha dit...

el lo-fi en el meu cas és una manera d'afrontar la inmediatesa de les idees.
Ho penso = ho faig.
Admeto q no és el millor sistema, però ara com ara és el millor q tinc.

abdominable disgusting chicken

Lluís Huedo ha dit...

Juas!

Jo també soc del paré que lo-fi és una altra cosa.
Si acàs, jo en diria cantautor punk, que ja existeix i que no és això, però en(lo)fi, no tenim més que això.

A mi ja m'agrada la manera de fer punk, la inmediata, la de deixar l'estètica per que tingui ganes de dedicar-se a fer una sola cosa durant hores.
I és clar que no és el millor sistema, però acàs hi ha UN millor sistema?
Sí, el solar!

El que m'ha tocat ha sigut l'"in circles del post anterior"!!

Martí Bou ha dit...

Benvingut Lluís,

Merci per passar-te i deixar un comentari.

No sé si t'hi has passajat gaire per aquí però una de les coses que faig són posts que són "Cançons per...".

Ja t'asseguro ara que un dia d'aquests caurà un tema de Sunny Day Real Estate com a "cançó per"

Alguna suggerència?

Salut i ens llegim!

indiegazing ha dit...

Com ha gran fan del Lo-Fi jo deixo un video que ho descriu bastant be.
http://www.youtube.com/watch?v=dnmIuBCSTaY

Fins aviat